És curiós comprovar com tot està connectat, com tot es mou al voltant d’un mateix concepte o d’una mateixa idea. Unes petites grans connexions, que en el món de l’art s’expandeixen fins a límits insospitats. Precisament, l’últim treball de Joina neix sota aquest concepte de fluïdesa i mobilitat: «Òrbita 9.18» orbita al voltant de trobar «la pròpia casa». Les diverses cançons de l’àlbum estan agrupades en tres episodis, cadascun dels quals parla d’un concepte diferent.
Episodi I (nonhome): parla del buit de no trobar la casa, el lloc de refugi, i viu dins l’escenari del present. Episodi II (pastorale), és un viatge al passat, als orígens, amb un aire nostàlgic. Episodi III (out of time) és una mirada al futur, on apareix la pressa, i la por a afrontar un món que va molt ràpid i que provoca una sensació continua de viure sempre «fora de temps».
Joina és una artista empordanesa difícil d’emmotllar en un sol gènere musical. Va començar a endinsar-se al món de la música clàssica amb el piano com a instrument principal i acaba els seus estudis a l’ESMUC en l’especialitat d’Interpretació de piano clàssic. Però va ser fa tres anys que va donar el salt amb el seu primer «Companyes», un disc de mirada crítica, feminista i reivindicativa, que va sorgir durant el periode que l’artista va viure a París. Però una vegada composat i girat, Joina decideix tornar cap a dins i buscar «la pròpia casa», gràcies a aquest segon «Òrbita 9.18», que ha presentat ja a l’auditori del CAT de Barcelona (13 de febrer) i que tornarà als escenaris el 13 de març a l’auditori de Girona.
Per suposat, hem aprofitat per parlar amb la jove artista i que ens contara tots els detalls que envolten el projecte musical de Joina. Molta atenció, perquè és ben interessant. Doneu-li ja al play!
