“El periodisme ajuda a canviar els esdeveniments”

Captura

Ha treballat en Onda Rambla i Onda Cero. De Cadena Ser ha sigut redactora d’informatius, cap de la secció de Societat i cap d’informatius en Barcelona. Mònica Peinado Molina (Monòver, 1975) porta des dels 18 anys treballant per arribar on ha arribat. Actualment, és responsable de la informació de Barcelona, Infraestructures i Mobilitat de Cadena Ser.

Pregunta. Per què estudiar periodisme?

Resposta. Ara mateix per les oportunitats laborals no…És, més bé, una professió vocacional. En general, no està ben pagada, ni té uns horaris estables. Però dona l’oportunitat d’explicar les coses, acostar-te a llocs, persones i esdeveniments, denunciar injusticies i, a més, ajuda a transformar la realitat. A més, arriba a influir en la societat.

P. Com és un bon periodista?

R. Ha d’actuar amb rigor. Ha de parlar amb totes les parts implicades i ha d’oferir un relat que s’aproximi a la realitat. Á més, no val explicar el que ens han dit en roda de premsa i ja. Hem d’anar més enllà. Contar el que passa de veritat. I hem d’estar preparats per saber-nos moure i comunicar a través de tots els canals. Això inclou les xarxes socials.

P. De quina manera ha canviat el periodisme des de que va començar a estudiar fins ara?

R. L’essència és la mateixa. El periodista ha d’explicar les coses que passen tant objectivament com pugui. Sabem que l’objectivitat 100 % no existeix, però l’obligació de qui transmet notícies és contrastar les informacions i parlar amb tots els implicats per a donar una imatge més aproximada a la realitat. El que sí que ha canviat són les eines amb les que treballem. A nivell de documentació, els buscadors d’internet ens faciliten molt la feina perquè ens permeten accedir de forma ràpida a documents, entre altres coses.

P. I en el cas de la ràdio?

R. En la ràdio, els avenços tecnològics ens han donat també molts avantatges. Una persona amb un telèfon pot anar a buscar la noticia i passar-la de forma inmediata amb una qualitat de so que abans era impensable. A diferència del que passava fa uns anys, les informacions tenen un període de vida molt curt.

P. Els periodistes són tan influents? Creu que la gent us castiga molt si us equivoqueu?

R. Hi ha periodistes més influents que altres. Crec que depèn de la trajectòria que hagin tingut i del respecte que s’hagin guanyat. També depen molt del mitjà en el que treballen. Quan hi ha errors, crec que no ens castiguen especialment, a no ser que l’error hagi estat fet de mala fe. Però és evident que el periodista s’exposa cada dia amb la seva signatura, la seva veu o la seva cara, i pot ser criticat per altres periodistes o pels ciutadans.

P. Els periodistes ess deixen manipular fàcilment pels grans poders?

R. Crec que en general, no. Però sí que hi ha pressions a la direcció del mitjà que, a vegades no tenen cap efecte, i d’altres sí i s’arriben a traslladar als periodistes.

P. Tenint en compte la situación espanyola actual (vagues, escraxes, manifestacions, desnonaments…), són els medis de comunicació  considerats amb la causa?

R. Els mitjans de comunicació han d’explicar el que està passant i denunciar allò que , des del punt de vista dels valors que defensen, no és acceptable. És evident que són també un negoci i volen guanyar diners. En funció de la línia editorial, els mitjans abanderen algunes causes i critiquen el que consideren denunciable.

P. Com ha de reaccionar un periodista davant situacions instantànees i “polèmiques”? Com la de Sigfrid Soria a Twitter, que de seguida eixí en Cadena Ser parlant.

R. La ràdio és immediatesa. La capacitat de reaccionar ens ha diferenciat tradicionalment d’altres mitjans com els diaris o la televisió, i no hem de renunciar a aquest avantatge. Quan es produeix un fet com aquest, intentem parlar amb els protagonistes.

P. Al llarg de la seua carrera, haurà tingut situacions compromeses. Com ha eixit d’elles?

R. Els moments més difícils es produeixen al instant de donar una notícia incòmoda. Les trucades es multipliquen: la del cap de premsa, la del secretari, la del seu col.laborador, la del propi protagonista…Tots intenten fer-te creure que no ho has entés prou bé, i que això que expliques no és així. Per això, és important tenir ben lligats els extrems de les informacions.

P. Alguna d’aquestes experiències es pot contar?

R. Un dels moments més complicats, va ser durant el Ple del Parlament que analitzava l’esfondrament del barri del Carmel de Barcelona. Pasqual Maragall va dir que Convergència i Unió cobrà el 3% de comissions de les constructores. Tots ens vam sorprendre molt per les seues paraules. Jo sense temps per pensar-ho, vaig explicar en directe que el President de la Generalitat estava acusant CiU d’haver cobrat diners il.legalment.

 


 

Ha trabajado en Onda Rambla y Onda Cero. De Cadena Ser ha sido redactora de informativos, directora de la sección de Sociedad y directora de informativos en Barcelona. Mónica Peinado Molina (Monóvar, 1975) lleva desde los 18 años trabajando para llegar donde ha llegado. Actualmente, es responsable de la información de Barcelona, Infraestructuras y Movilidad de Cadena Ser.

Pregunta. ¿Por qué estudiar periodismo?

Respuesta. Ahora mismo, por las oportunidades laborales no. Es, más bien, una profesión vocacional. En general, no está bien pagada, ni tiene unos horarios estables. Pero da la oportunidad de explicar las cosas, acercarte a lugares, personas y acontecimientos, denunciar injusticias y ayudar a transformar la realidad. Además, influye en la sociedad.

P. ¿Cómo es un buen periodista?

R. Tiene que actuar con rigor. Debe hablar con todas las partes implicadas y debe ofrecer un relato que se aproxime a la realidad. No vale explicar lo que nos han contado en las ruedas de prensa y ya. Debemos ir más allá. Contar lo que pasa de verdad. Y debemos estar preparados para saber movernos y comunicar a través de todos los canales. Eso incluye las redes sociales.

P. ¿De qué manera ha cambiado el periodismo desde que empezó a estudiar hasta ahora?

R. La esencia es la misma. El periodista debe explicar las cosas que pasan tan objetivamente como pueda. Sabemos que la objetividad 100% no existe, pero la obligación de quien transmite las noticias es contrastar las informaciones y hablar con todos los implicados para dar una imagen más aproximada de la realidad. Lo que sí ha cambiado son las herramientas con las que trabajamos. A nivel documental, los buscadores de internet nos ayudan mucho, porque nos permiten acceder rápidamente a documentos, entre muchas otras cosas.

P. ¿Y en el caso de la radio?

R. En la radio, los avances tecnológicos nos ha dado también muchos adelantos. Una persona con un teléfono puede ir a buscar la noticia y pasarla de forma inmediata con una calidad de sonido que antes era impensable. A diferencia de lo que pasaba hace unos años, las informaciones tienen un periodo de vida muy corto.

P. ¿Los periodistas son tan influyentes?, ¿cree que se les castiga demasiado si se equivocan?

R. Hay periodistas más influyentes que otros. Creo que depende de la trayectoria que hayan tenido y del respecto que se hayan ganado. También depende del medio en el que trabajen. Cuando hay errores, creo que no nos castigan especialmente, al no ser que el error lo hayan hecho a mala fe. Pero es evidente que el periodista se expone cada día con su firma, su voz o su cara, y puede ser criticado por otros periodistas o por los ciudadanos.

P. ¿Los periodistas se dejan manipular fácilmente por los grandes poderes?

R. Creo que en general no. Pero sí que hay presiones de la dirección del medio que, a veces no tienen ningún efecto, pero otras sí, si se llegan a trasladar al periodista.

P. Teniendo en cuenta la situación actual española (huelgas, escraches, manifestaciones, desahucios,…), ¿están siendo los medios considerados con la causa?

R. Los medios de comunicación deben explicar lo que está pasando y denunciar aquello que, desde el punto de vista de los valores que defienden, no es aceptable. Es evidente que también son un negocio y quieren ganar dinero. En función de la línea editorial, abanderan unas causas y critican lo que consideran denunciable.

P. ¿Cómo ha de reaccionar un periodista ante situaciones instantáneas y polémicas? Como la Sigfrid Soria en Twitter, que en seguida salió en Cadena Ser hablando.

R. La radio es inmediatez. Eso es lo que nos ha diferenciado tradicionalmente de otros medios como los periódicos o la televisión, y no debemos renunciar a esta ventaja. Cuando se produce un hecho como este, intentamos hablar con los protagonistas.

P. A lo largo de su carrera habrá tenido situaciones comprometidas. ¿Cómo ha salido de ellas?

R. Los momentos más difíciles se producen al instante de dar una noticia incómoda. Las llamadas se multiplican: la del jefe de prensa, la del secretario, la de su colaborador, la del propio protagonista…Todos intentan hacerte creer que no has entendido bien y que eso que explicas no es así. Por eso, es importante tener bien ligados los extremos de las informaciones.

P. ¿Alguna de estas experiencias se puede contar?

R. Uno de los momentos más complicados fue durante el Pleno del Parlamento, que analizaba el derrumbamiento del barrio del Carmel de Barcelona. Pascual Maragall dijo que Convergència i Unió cobró el 3% de las comisiones de las constructoras. Todos nos quedamos sorprendidos por sus palabras. Sin tiempo para pensar demasiado, tuve que explicar en directo que el Presidente de la Generalitat estaba acusando a CiU de haber cobrado dinero ilegalmente.

También podría interesarte